Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 24 de noviembre de 2009

Dia Internacional contra la violència de les dones i les nenes




“Em declaro en contra de tot poder generat en prejudicis encara què siguin antics”


Mary Woollstonecraft1759-1797


--- i jo també!

Manifest, "Davant la vostra violència la nostra revolta!" :
http://www.revoltaglobal.cat/article2540.html.

Manifestació a Barcelona, avui a les 19 h. a Rambla de Canaletes fins Pça Sant Jaume

domingo, 22 de noviembre de 2009

Parides

Tinc motius per estar contenta. Tinc un ordinador portàtil estrenat encara no fa una setmana -(gràcies, amor!)- i, mentre saborejo que és divendres a la tarda, el teclejo amb la suavitat pròpia que provoca escoltar l’ària de Mozart Queen of the nigth’s, excelsament elevada per una veu que alguna de les meves ignoràncies desconeix. A més a més, els moviments de la meva gata que, descansant en un braç de la meva butaca, mira atentament al•lucinada a la pantalla, em fan aquella companyia que ens agrada a la gent solitària. Sí, tinc motius dispars com aquests o d’altres més domèstics, com el d’haver penjat una cortina nova, que, a modus de separador d’ambients, omple un petit racó de la sala de menjar de fulles de plataner amb llum daurada de tardor que destaquen sense por per sobre d’ un fons de tint blau marí. Guai, magnífic, petits naixements de microeufòries que quan són parits cal aprofitar. I sobre parir, que ningú dubti en gaudir d’aquest video gravat a Bali i que una bona amiga ha tingut a bé passar-me. Una elefanta mostra les seves forces i el seu instint per dona vida al seu fill. Moments que segueixen, avui, en endavant, espero que fins l'hora d'anar a dormir.

P.S.: No apte per a persones escrupoloses o massa sensibles.

martes, 10 de noviembre de 2009

Nom sense cognom


Tinc un company que està embarassat, bé la seva companya s'enten, però són així de sensats i diuen que ho estan tots dos, salvant les diferències. Compartint la seva alegria i els seus temors torno a recordar que l’embaràs comporta entre moltes coses agradables la d’escollir el nom de la criatura; per a aquells que pensen que els símbols són importants entendran que el fet d’arrossegar un nom tota una vida ha de ser una circumstància que la família, paral·lelament als seus gustos, ha d’ intentar posant seny a part d'una dosi de vehemència. És el cas dels meus amics. Busquen un nom neutre, ni curt ni llarg, que no es pugui convertir en diminutiu, que sigui el mateix en català que en castellà, que s’esdigui amb els seus cognoms, i que tingui relació sonora o significativa amb el de la primera filla..., en fi, una dificultat; allò que semblava fàcil no ho és tant però la recerca és benvinguda com el naixement. Després de tots aquestes circumstàncies i pel bé del nou nat han considerat els propers als seus progenitors que Àfrica podria ser el nom més escaient ja que, grans viatgers d’aquest continent en especial, volen que volin les seves cendres, el dia que les seves vides passin a ser un record, sobre una Burkina Faso de la qual es varen enamorar temps enllà i a la que, si tenen sort, pensen tornar. Felicitats i enhorabona, sempre és una bona notícia sumar, però no puc enlairar-me més enllà d'aquesta bona nova perquè tota bona notícia em porta a una altra no tant, així tinc jo de relligats els meus pensaments. Perquè entre naixements i morts veig una altra Àfrica, aquesta ja grandeta, què no vella, amb formes i de color fosc, un pèl eixuta i amb molta sed, que sense ningú que l'aprecii està tocada de mort, defallida; què no com aquella nena que estimada naixerà per créixer, avançar, lluitar, amb protectors que l’ajudaran a fer el camí, amb carantoines, recursos, cura i amb les trabetes que dóna aquesta part més clara del món ; no serà com el nadó, no, què més voldriem!, -o no? perquè encara el voldríem molt millor-, aquella nena serà afortunada i, quan tingui una edat és possible que voli per terres africanes, per aquelles per on els seus van viatjar i ja, sí , van veure com entre la seva bellesa natural moltes altres àfriques morien de fam, de falta protecció, d'aigua, d’amor; o ¿ és possible que dins d' uns lustres la cosa hagi millorar? La notícia que Xina està arribant a un acord econòmic i laboral amb el negre continent em notifica el pitjor dels pitjors, cap esperança ja, i és que a falta de progenitors divins, els seus germans terrenals i de sang, des dels més propers als més orientals, des de tots els temps, la única cosa que seguim fent és reiterar el dolor i l'abandò amb l'explotació i l'espoli. Cap responsable i molts. Té un nom aquesta altra nena? El té, però no té cognoms i sense ells no podem alçar els tutors davant la justícia i fer la gran denúncia, ja que no tenir cognoms és ser orfa, en busca d'una ànima caritativa que poques vegades arriba, per no dir mai, com ara el continent.
No sé si els hi recomanaré als meus amics que canviin d'idea i apostin per l'entranyable "Llibertat", personatge del no menys entranyable Quino; encara que penso que si fa o no fa...tant l'Àfrica com la Llibertat surten sempre perdent, i, ingenus, amb elles, tots nosaltres.
Ai...que sento una veu greu que em crida sense pausa: però encara voleu tenir fills? Serà Àfrica? o serà la Llibertat?
Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre