Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


lunes, 8 de junio de 2009

En lloc segur








"...el que realment li agradaria seria retirar-se als boscos, uns boscos com aquests, on tindria llibres, música, bellesa i pau, i dedicar-se a caminar, llegir, pensar i escriure poemes, com un filòsof xinés de creences taoistes.
Van tenir algunes discussions sobre aquest punt a l’hora de sopar. No eren els anys més adients per defensar un retir filosòfic ni tant sols per part dels poetes. En aquell temps
el discurs poètic havia de ser polític i portar milers de persones a les barricades. La literatura era per mobilitzar les masses (les masses de classe mitjana), per fer el bé i redreçar els mals.

Al bell cor d’Innisfree, allà on l’aigua murmura,
M’alçaré una cabana feta amb sorra brillant,
Hi servaré un hortet i un vell rusc de mel pura,
On les abelles brunziran
*

*l’illa al llac d’Innisfree, de W. B. Yeats

- Au, va, Sid! és un poema esplèndid, però no és un pla de vida. És pur derrotisme, un replegament absolut. La poesia hauria de ser un subproducte de la vida, i no pots tenir un subproducte si primer no tens el producte. És immoral no implicar-se i treballar per embrutar-te les mans.
- Un poema no és egoista. Parla de la gent.
- Si és prou bo. Hi ha algun poema que t’hagi portat mai a l’acció? .
- Te n’acabo de citar un.
- Això no és acció, és inacció! Francament, Sid, el món necessita gent que faci coses, no que en fugin.
- No admeto que la poesia sigui fugir de res, però què suggeriries a canvi?
- Ensenyar.
- Ensenyar què?
- El que has estudiat. El que saps..."

Del llibre d’en Wallace Stegner: En lloc segur - Pintures : Jacek Yerka

2 comentarios:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" dijo...

Innisfree!
quan vulguis tinc la peli del mateix nom, de JL. Guerín, relectura de l'home tranquil de John Ford...
És una meravella.

el preguntón dijo...

adivina adivinaza:

¿quién soy yo si soy de aquí que casi nunca estoy aquí?

¿ El atún o el peñón ?

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre