Nadala Endorenca

LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES...

que l'escuma d' uns brindis afortunats us acompanyi aquests dies.
Onada a Premià de Mar, 17 de desembre 2007.

Carta a qualsevol rei o similar

Instància dirigida a Sa Majestat:

Il.lustríssim senyor Rei Mag. Demano una mica de responsabilitat. Sentit comú i seriositat. Un pèl de gust i amabilitat. Valga'm déu quina horrositattt! És un elogi a la falta de sensibilitat, és un agravi a la gràcia, l'estètica i la complacència, quin insult! quina barbaritattt! Qué és que és un atac, un ultratge, quina mofa, una difamació. Senyor Rei Mag... quina injúria aquest oprobi, un improperi, aquesta indistinció, una deformació.
Demano elegància, goig, alegria, satifacció. Un exigu sentit de la normalitat, res més que una estoneta de lirisme, d'afectivitat. Una cosa toba, flexibilitat; demano ductilitat, allò susceptible, res més que amor...; lindura, delicadesa, reduida divinitat. Des d' un xic de primor, un petit esplendor... Però, per favor, li demano amb un si us plau, fora tanta lletjor; un escas encant, un mínim atractiu, altesa, gran majestat, bellesa és símbol de felicitat. Sa reial sobirà, ho ha de comprendre, no és gaire esforç, aquesta petició. Per bé de tots, gràcies, cordialment, en espera... del seu compliment. Sa majestat. Entenc el seu interès, segur que serà de ben segur acomplida la...solicitud. Moltes gràcies. A reveure, fins l'any vinent, que si s'aconseguix li seré fidel i tornaré a fer l'instància pertinent. A reveure, als seus peus...encara que això sigui indignament... molt agraïda, passi-ho bé...bé...bé

La cançó de l'any

Heus ací. La meva cançó de l'any. En el blog del meu amic Àngel (http://jtatiangel.blogspot.com/) sitúa com a la millor cançó de l'any a Impossible Germany de Wilco. No li penso discutir. Us recomano les seves recomanacions, "valga la redundancia", ja què és destre sobre la matèria; i el que faig és pillar-li l'idea i dir la meva cançó preferida, per alegre i dinàmica.
Entre cançó i anunci, aposto, i no és conya (sóc així de musicalment bàsica o plana), per aquest híbrid de la Shakira. A més, sembla ser que el diners que ha guanyat amb aquesta publicitat els ha destinant a la fundació colombiana Pies Descalzos. Pues, muchos se pondrian a los suyos, los de la Shakira, dic. Jo agenollar-me no, però alçar-me de puntetes i marcar-li un potent petó al Bardem si que ho faria, crec, vaja.
na na naaa naa....... na na

Tres eran tres las hijas de Elena, 17 i 18 i demà 19

Una de les dues ilustracions és de Thomas Nard.

Si algú sap identificar el bisbe i l'autor de la fotografia, me lo diga, gràcies.

El desembre és un vell...que fa arrugar la pell. Això diu el nostre refranyer.

Perquè el desembre és el més fred i fosc de tots els mesos de l'any. I per això se'l representa com un vell prim fatigat, de blanques i llarges barbes, que carrega un feix de llenya, i que duu un fanal a la mà. És el mes que fa dotze, un mes adormidor, de poca feina al camp, de molt foc i molta rondalla. És també el mes de l'Advent i l'esperança. Tothom espera el bon temps.

Text extret de l'almanac del cordill 2008, i dedicat, des d'aquest blog, aquelles persones airades amb aquells què pensen enemics de la seu pàtria als que només són petits adversaris (adversària jo, clar) de tendències sociològiques de certa patologia obsessiva.

L'apunt del calendari d'advent del mes pot ser per exemple aquest que segueix.

Catalunya és la segona zona productora de pera a Europa, per darrera d'Itàlia. Les varietats més conreades aquí són la Conference i la Blanquilla.

És a dir: No em toqueu la idem.

17, 18 i 19

Tres eran tres y ninguna era buena. Tres eran tres y ninguna era buena. Julia, Paloma y Elena. Tres eran tres y ninguna de las tres era buena. Rubia, castaña y morena. Tres eran tres y ninguna de las tres era buena. Julia, Paloma y Elena. Tres eran tres y ninguna era buena.

Jaime de Armiñán.

Carla Bruni premiere dame de la France?

Quelqu'Un M'a dit
Alguien me dijo que nuestras vidas
No valen gran cosa
Pasan en un instante
Como la fragancia de las rosas
Alguien me dijo
Que el tiempo que se va es podrido
Que nuestras penas cobijan a alguien
Sin embargo alguien me dijo

Que te gustaba de nuevo
Este alguien me dijo
Que te gustaba de nuevo
Seria esto posible entonces?

Alguien me dijo
Que el destino se burla de nosotros
Que no nos da nada
Y que nos promete a todos
Que la felicidad esta a nuestro alcance
Y entonces alzamos la mano
Y descubrimos que estamos locos
Sin embargo alguien me dijo

Pero quien me dijo
Que siempre te he gustado?
No lo recuerdo,
Era tarde en la noche
Oigo voces de nuevo,
Pero no veo quien las dice
“Le gustas”, este secreto fue dicho por el,
No fue dicho por tu voz
Lo ves, alguien me lo dijo

Que te gustaba otra vez,
Es lo que dices?
Que te gustaba otra vez,
Seria esto posible entonces?

Alguien me dijo que nuestras vidas
No valen gran cosa
Pasan en un instante
Como la fragancia de las rosas
Alguien me dijo
Que el tiempo que se va es podrido
Que nuestras penas cobijan a alguien

http://www.sarkozynicolas.com/

Anuncio Freixenet Navidad 2007. Key To Reserva

Setze paputxi

M'he escapat amb un poc de disfraç!

Com tinc uns dies de descans...

buscaré el trineu i cercant la neu

amb molta cura viatjaré a l'altura.

Sense baixar ximeneies

sense pujar terrats,

que la lliga no para i

Jo, jou, jou!!!!!!!

jo vigilaré els Reials,

que els Reis no són més que tres,

i nosaltres menys que els tercers,

jo no puc fer-ne més,

més que omplir-me

de pomada, la pota enlairada,

i dir de passada,

bon any, tot just tenim

la copa enlaire i ...

a la cantonada!

Tant se me'n dóna

Tant se me'n dóna fer-li el joc a Freixenet. Tinc una excusa però, és una empresa catalana. I una altra més, estic enfadada, com una infanta feliç m'he enfadat amb els pares noels perquè no m'agraden el que porten. Aquest cap de setmana, aquests dies anteriors al dissabte i diumenge, s'han emplenat de parenoelmania, i la culpa és el meu capritxòs caprici de dia rera dia fe'ls hi honors, als paputxins de barba blanca. Doncs no, canvio de via, passo dels 80 per hora i segueixo a l'esquerra, però sempre fidel a l'ideologia, som animals de costums, encara que costumistes o ¿consumistes?. Les festetes de nassos. Pues sí. I amb el Nadal venen també els anuncis; de xocolates aturronats, de colònies amb eslogans anglosaxons, de cosos excel.lsos i cares de nina antiga; de juguines mil; de mil formes de gastar innecessariament mils de mils. Els caixers ja no treuen gota. Esgotats, estressats i desprogramats; com una toballola mullada els exprems i no en treus més que un breu escrit que apunta alguna cosa com aquesta: caixer fora de servei. Amb la nadalmania perdem el senderi i quedar-se fora, compte!, també és de boigos i a més a més, gairebé impossible; doncs repeteixo, he seguit amb la ideologia nadalenca, i ho faig amb l'orgull per la peça escollida. Si no l'heu vist, no dubteu. Cliqueu el rec del youtube i disfruteu del mestre Scorsese.

I una felicitació a Freixenet per apostar pel canvi, pel risc i pel bon estil i l'art publicitari. Al meu entendre, clar.

14 D: Dia de la República del Jueves

"El jueves" la revista que surt el miércoles i de qui es parla avui divendres.
La seva habilitat és suprema tant com la seva intel.ligència i audàcia informativa. Com a mostra la réplica final a la famosa sentència com absurda denúncia. Un plaer tenir aquest tipus de publicacions a prop nostre.

Josep Guinovart i Bertran

Punt i final.

I 12: Comprar per comprar, a botiga, a Premià.

He necessitat uns dies per penjar aquesta petita notícia ja què segurament estava amagada en un racó de l’hemisferi menys instintiu del meu cervell i li calia un hervor cognitiu per decidir surar a la superfície en el moment més adient. La ment té aquests capricis.

Narro el fet.

Tot just començava el mes de desembre; mes nadalenc per excel·lència, mes darrer, més que un mes; quan vaig trobar-me amb un fet insòlit hores d’ara, una manifestació obrera, treballadora, més concretament, una manifestació sindical. Era a les portes del Supermercat CAPRABO de la Gran via de Premià de Mar on vaig trobar una colla de persones que convidava a la reflexió i invitava a la informació; sense cap tipus d’extorsió eren pocs però es veien força.

Amb la desconeixença del fet puntual, la meva primera i per tant més sincera exclamació va ser: EUREKA! VISCA! OLE!.... existeix el moviment, més, existeix el moviment sindical!

La consigna era clara: Durant la primera quinzena d’aquest mes de consum per excel·lència expressaven el consell “No comprar a Caprabo del 1 al 15-D”, aquest era més que menys l’eslògan.

Dit això, el meu caparronet ha trigat a fer pública la reflexió, com deia, però és aquí.

Sembla ser que encara algú es molesta en organitzar-se per exercir la queixa d’un defecte, molèstia, inconveniència, putada a la fi... en seu el lloc de treball, allò més necessari, allò més bàsic, i tan oblidat, repeteixo, el lloc de treball. Sembla ser que algú encara s’uneix per intentar resoldre comunment, ara en ple segle XXI, i durant les festes consumistes una reivindicació. Increïble i alhora engrescador. Passejar per aquesta “granvia”, sembla l’únic carrer productiu a nivell de botigues i altres comerços dit de pas, i trobar-te un grup de persones amb banderes què repartint octavetes convidaven al boicot d’un gran supermercat per les seves polítiques de precarietat laboral m’ha fet sentit d’un altre segle. Sí, vés, d’un altre segle i alhora tant en el moment…

Només afegir l’adreça http://cnt-caprabociencias.blogspot.com/ per si es vol saber més sobre el tema . I m’animo tot dient-me; en davant Endora, encara és possible sortir al carrer amb més lemes que el de la nacionalitat!

Ah i qui vulgui pot afegir-se a la vaga, inclòs si vol allargar-la... lliurament, eternament... i tornar a ...plaça per sempre més...al comerç del poble, al petit botiguer.

Parenoelmania/10+1

tot és qüestió de viatjar
On? A la terra? o, a la lluna?

Parenoelmania/10

Estic en un altre món

Quina Felicitat! I si no torno?

Penso que ja quasi estic tornant... Qué mal!

Papa Noel/Vuitè i novè

Una de les notícies de més embergadura a les pàgines de succesos locals d'aquest llarg cap de setmana ha estat la de l'important captura d'un grup indeterminat de terroristes nadalencs en un bosc de les afores de la gran ciutat veina. Sembla ser que fruit d'un gran desplegament policial i dins l'operació RR (Reno Rodolfo) ha estat possible la detenció d'aquest col.lectiu que actuava amb plena impunitat dins les comarques de les zones més habitades i de les afores més silencioses. Hores d'ara han passat a disposició judicial per tal de què el jutge els hi prengui declaració entre d'altres per delicte d'atemptat a la salut pública, a la moral privada..etc, etc..... El seu advocat, Sr. Melchor Tió, no ha volgut fet declaracions malgrat que sembla bastant clar que la condemna pot anar, segons fons bens informades, des de 9 mil milions trescents quatre mil anys de presó o la posta en llibertat immediata sense cap càrrec.

Parenoelmania/Setè

Ja han començat a aparèixer. La germinació era latent. El perill imminent. La invasió indubtable. La raó, coneguda. Era qüestió d'esperar, d'esperar i mirar, de mirar alçant lleument la mirada, de mirar de biaix, de costat, a dreta, a dreta i esquerra; reproduits salvatgament, de coits sense interrompre, d' amors improvables neixen amb el caos de la vida; aquí, allà, més enllà, travessant ciutats, movent-se per continents, d'illa en illa, arribant de ben segur a les selves, als primers deserts, a les més altes muntanyes; hi són, ben cert, no cal tenir la mirada atenta, només tenir-ne. Grans, nans, més arrodonits, poc polits, diminuts, cagamandúrries, esmaperduts, com la cançó; de cera, de fang, tèxtils, acotonats. Dominen la nostra vida, l'estan revolucionant, s'enlairen per les parets, arriben a les finestres, i agosarats, sense picar cap vidre, et busquen per...penetrar-te, més endins, ben endins, just aquí, a prop del cos del teu cor vermell. I tú potser hi caus i els deixes quedar-s'hi. Inclús sé d' algú que s'enamora sense fre i acaba foll i clònic.

Que la roda continui és només qüestió d'amor i sexe...i d'algun tret paranormal.

Papa Noel/Sisè

Papa Noel, Cinquè

Bye!

Papa Noel, Quart

Continuu. Sóc una entusiasta dels calendaris, dels clàssics, clar. Tant els xinorrets què a modus de tarja de presentació regalen a les cansaladeries com dels descomunals , meitat números format 24 amb negreta i sense cursiva i meitat mossa fluixa de robes i generosa en carns que donen color als tallers de pneumàtics, magatzems d’impressió de samarretes surferes o a les fàbriques de conserves de la comarca.

Cada any em faig amb uns quants. El de la tauleta del despatx deltreball, que no és l’agenda, sol contenir espai per poder marcar notes; el general de casa, al menjador, on figuren les cites més importants, normalment les dels metges; un de CONMASA a la cuina m’ajuda a situar-me; a la meva taula de l'ordinador de casa un de triangular on anoto quan hormono i quan no; també al billeter sempre hi ha un de petit, ajuda a saber quin cap de setmana estan les criatures amb mí i quin no. Al móbil es pot consultar un del què fins ara no n’havia parat atenció i que posssiblement substituirà a altres. Tots ells els escullo amb força cura, a més, sense fer col.lecció confeso guardar-ne per esplaier-me en el temps amb el temps. Una de les poques constants a la meva vida, el dia a dia.

Deia que sí, que m’agraden; per tant fer-me amb el calendari de pagès és un altre caprici, així com el de regalar cada desembre el d’advent a cadascuna de les mosses de casa. Aquest any el senyor que viu amb mi ha estat genial. Ha reciclat 24 mitjonets del cole del Dofí i amb 24 agulles de la roba numerades i desordenades els ha penjat d’una corda a un prestatge de la llibreria; dins de cada mitjó hi ha posat estratègicament un golosina de xocolata de formes nadalenques, com s’escau, per deleit de les nenes. Segueixo, doncs, fent tribut d’admiració a l’organització del temps, amb un intent de viure el dia a dia i a llarg plaç un any vista no més.

Com no podia faltar, aquest blog, també gaudirà d’un calendari d’advent. A falta d’idees més originals he decidit dedicar als papis noels el protagonisme d’aquesta fita. A dia d’avui, ja són quatre els que hauré penjat, anava enraderida, i prometo, doncs, fins la víspera de Nadal regalar a cada dia que caigui un exemplar vermellet i blanc més.

És qüestió de temps, tot plegat. El gran tema de la vida. El 2008 és a tocar, però avui és 4 de desembre, Santa Bárbara, Sant Félix, Santa Tecla, per al devots… I dijous per els que fan pont.
Apa siau.

Papa Noel/Tercer

Continuarà, continuarà, continuarà, continuarà, continuarà, continuarà, continuarà i con t i nu arà, constrinuarà, costrinuarà, contriarà, crontinuarà, catrinuarà, cutrinuarà, cotrinuarà, arà... conti n u a rà...

po favor... ! qué algú em convidi a un cofee! También se vale una paztillita pa dormir. Bueno ara no, després, més tard, cap a les 4 de la tarda ...coff coff cofftinuarà.

Papa Noel/Segon

La veritat sobre el Papa noel.

Papa Noel / Primer

Nit en blanc

El rellotge marca quasi les cinc. Sense cap altra voluntat que la panxa regirada m’he despertat fa ja una hora. Res de nou més que el silenci espantat pel soroll dels meus budells. Miro per la balconada de la sala del menjador i sento que tothom dorm. Dins, a casa i fora. A dreta el C/ del Pilar, estranyament resta en calma; a esquerra els entorns que remunten cap a muntanya només frisen per la serena nit i tanmateix inquieta nit només empaitada pel brunzit del vent que aixeca fulles seques i esvalota insomnis comuns d’aquells que com jo són desperts. He intentat tornar al llit, el nòrdic no pesa però abriga massa quan la desídia es penja del desvetllament persistent. Les respiracions dels bronquis veins són sonores i rítmiques. Amb la precisió exacte d’un rellotge de cucut diferencia els espais muts dels suspirs més aguts; sembla que s’escolti una cautelosa pronúncia, va… va….va…, i de sobte un moviment brusc, el soroll quasi metàl.lic de la roba de llit nova, i un gir decidit em fan aixecar i decidir que no és el lloc adeqüat per passar l’estona. Obro l’ordinador i em deixo dur per les paraules; escric aquesta nota i decideixo tombar-me al sofà amb en Chejov. Un bon relat curt es garantia i bona medicina. Mentre la nit entra a quarts de sis i el rumb del vent ha fet mudança. Ja ve el dimarts i el silenci és un miracle.