“Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva". Elogi de Viure. Joan Maragall. Any Maragall.
La femme à l'éventail. Modigliani. Quadre robat del Museu d'Art Modern de Paris el 20 de maig.
El poeta i el pintor, la dona, la vida i el seu sentit; el folklore com a il·lusió, potser un camí de faralaes en aquest maig quasi final, amb música, amb poesia, amb esport, amb festa. Com a esperança, com a futur, entre molts, el deure. El deure de viure d'acord a l'amor a la vida, el respecte a l'esvenidor.
Ventant les mediocritats m'apropo al cap de setmana orientant-me al sol, a l'herba..., com sempre, i atenta al que em xiuli el riu.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
