L'importància del bloc

Aquest cap de setmana el CTUG ha acollit la 1ª trobada de blocaires de Catalunya, bateixada per en Toni Ibañez Catosfera; afortunadament la meva inscripció va arribar tot just abans que pengessin el rètol de “no n’ hi ha entrades” i de tal forma què dels beneficis recollits faré cinc cèntims tot significant el què ha estat per a mi allò més innovador i un descobriment, com el què m’ha endegat més passió i visceralitat.

Des d’una organització formada per l’Ajuntament de Granollers i Poliblocs.cat s’han desenvolupat les jornades a partir de taules rodones molt ben seleccionades i representades; tractant d’aconseguir què, els grans temes de sempre com, la literatura, la política, l’educació, l’economia i els negocis, la nacionalitat, la inter-relació dels i als mass-mèdia, i algun altre etcètera, combreguessin junts, de forma aleatòria o paritària, unitària o en comunitat, i sempre a gust del consumidor i tota la llibertat, arribant a una conclusió positiva com és el fet de l’ horitzontalitat que neix d’aquest gran fenomen participatiu com és la xarxa, així com, convidant a una reflexió sobre la necessitat, o no, de l’aprofitament a escala intel.lectual i creativa, política i associativa de l’ús d’aquesta gran democràcia participativa que es desprenen des d’algunes eines nascudes des de les TIC.

Molt fluides i dinàmiques, les jornades també han estat denses, des de divendres tarda fins diumenge migdia; possiblement aquest fet ha estat conseqüència què el debat no hagi estat del tot massiu, no per ganes, si nó per què el fenomen és nou i tot no hi cabia.

Personalment resaltaria unes quantes sorpreses. Primerament, comprovar que no estava tan lluny com em semblava d’aquesta eina, ¿eina?, o el que sigui però, per a mi, completament innovadora (és veritat, desconeixia realment el que és la web 2.0 i per tant el servei del twitter, i qui composa una wiki, o el paper de la facewook etc..; ignorant sense vergonya com molta gent), i segon la gran sorpresa de la seva capacitat de generar creativitat i multiriquesa i, per tant, sabiduria. De fet, no m’havia aturat a pensar.

S’ha debatut sobre el concepte de bloc, per uns “monuments al ego”, per altres, llocs de sobèrbia o una gran eina per intentar guanyar unes eleccions ( el cas Obama), en el cas d’un polític participant “portaveu d’un mateix”; en general, escriptures provisionals, hiper-textos, literatures del jo... He vist com les empreses usen el bloc per fer campanyes de captació o editors que projecten aquesta tècnica per dibuixar el seu futur més proper, com es generen associacions a través d’una mateixa gran idea o un interés comú. He conegut projectes gestats entre dos persones al bar gracienc “Salambo” : “el pais llamado a” una història real explicada com una fàbula, i finalment diré què s’ha determinat com la gran esperança per incorporar nous lectors. El relax ha partit d’utilitzacions de termes com la mirmecologia per demostrar hipotesi. S’ha recorregut a la gran influència de les xarxes socials per tancar cercles. Era “de obligado cumplimiento” la circulació i intercanvi de noms de blocs imprescindibles o sumament recomenables, molts els desconeixia; s’ha parlat, evidentment del de Polònia… però el què més m’ha impressionat és la acceptació del blog del temps de TV3.


Aprendre, moltes coses he après; d’altres han quedat a l’aire, algunes estan dins el meu caparró treballant, pot seer algun dia esdevinguin evidències; disfrutar, molt n’he gaudit; conèixer gent con en Ganxito o la dra. Laura Borràs ha estat tot un plaer; i per amanir els ingredients, la sensació terapeùtica de les hores passades, malgrat què tot plegat era una mena d’esforç (cap de setmana), no tinc la sensació de trobar-me esllomada: sé més, conec més gent, he rigut i disfrutar, he pensat, he somiat, inclús… tinc un xic més d’esperança i tot plegat és sempre una gran sensació d’estar viva.
Ep… i passejar dins “La gran porxada” i els carrers que l’irradien …un luxe d’anticicló.

Sobre calendaris i altres blocs

Res. Navego per blocs, m’aturo, menjo amb ànsia els macarrons de divendres que vaig congelar.Torno a navegar. Sóc al despatx. Toca tarda i és dilluns. Navego per “la comissió de la dignitat”, em canso, poso els auriculars i escolto l’Anni Lennox, peto dins del blog d’un periodista de “El Punt” de Girona que té cognom d’alcalde i penso: atura't!Carai el nano quasi 40 anys i 4 blocs, i un munt d’activitat entre mans. El seu bloc demostra per diferents parts la quantitat de vida ja feta (sic) Dividit en apartats té el gust de compartir amb els seus lectors la següents aficions: escriptors, pel·lícules, entrevistes, webs de diccionaris, de traductors, d’esports, de discursos, de missatges, noms propis, referents... fins aquí entra dins el més estrictament habitual però, segueixo i començo a trobar-me petita- petita quan veig els capítols dedicats a: tipus de festivals, la millor biblioteca, la millor llibreria, galeries de fotografia, altres d’il·lustradors, de disseny, llocs d’interès com el millor poble (Coihaique), la millor ciutat (Tampere! ele), els millors parcs naturals (una amalgama increïble), uns quants pubs preferits, vins, “àdhuc” aigües, altres temptacions ... En fi res, per a ell tot!. Navego pel bloc i el tanco, torno a pensar amb veu alta, ningú no m'escolta: no m’estranya que el Sr. Eisenhower ens ataqui cada vegada abans...

M’aturo, he rentat el plat dels millors macarrons del món, els del pariente, he xarrupat un glop de bona aigua del Manantial Monte Pinos (al súper 0,40 euros), vaig pensant que el poble més maco potser no l’arribaré a veure mai, ufff menys mal, quin estres búscar-lo"!.
Tot plegatem trobo escrivint en un document word: “De donde vienes: manzanas traigo” Ja em veig interpretant aquesta frase dins de poques topades amb alguna amistat. Xino-xano me’n vaig cap el meu modest blog i ep! us endollo la pàgina on consten les festes què toquen per al 2008!!!!!! I mentre faig plans per les hores d’esbarjo de l'any vinent. Com deia en Pla, anirè badant, la fórmula indispensable per ser una mica lliure protegint la memòria i tot d’una gaudir d’una vida amb la ment més clara i el badall més gran.

Per als poc amants del badall:

“Si vols fer fortuna no miris tant la lluna"

http://www.lexnova.es/asp/calendario/calendario.asp?ano=2008&Autonomia=Cataluna