Tinc una amiga que porta burka, porta burka des de no fa gaire, és que li fa por ... no pas el seu marit ni la seva religió, li fa por el món. Ella és jove, de raça blanca i és bonica, té el cabell negre i l’ànima trista, té poques ganes de viure perquè enyora l'essència, alguna cosa mínimament permanent, no en té ni treball ni gaire família, només compta amb una quasiamiga o coneguda, algú així com vosaltres o com jo; una habitació i un llit on dormir i un món fosc. Li falten estris i molt de suport, clar té l’ànima trista, i gens de ganes de mostrar-se, per això es posa de dol; no vol veure aquest món. És massa fràgil, i llavors li parla la soledat: T'has de disfressar. I llavors és quan se’l posa, el burka; de nou, i no em fa cas, es torna com molts una illa.
Tenir una amiga que porta burka no és fàcil, dol. La prohibeixen i això que tant se li en donen les ideologies.., bé, sí, creu en una cosa... no haver de prendre, d'agafar... No en té ni idea de cap a on va la vida..., la seva, la de tots..., perquè fa temps que viu expropiada. Imagineu-vos per no tenir no en té ni un tiquet de bus atrotinat, ni un bolígraf per signar, res no paga, res no rep. I clar, té un burka al cor, una túnica amb una escletxa per on li entra, per on es fica l’estranyesa, per on hi caben conceptes i visions malabars, estrambòtiques, on s’esmicolen les prohibicions i la falta d’amor, per on li prenen la llibertat i el somriure, per on se li escapen les il·lusions.
No se’l vol treure, el burka, té massa por; despullada sentiria com li intervenen l’interior sense pudor. No sap si demà cosir l’escletxa i tancar-se per sempre, amagada del tot.
No sé què dir-li. Potser li explicaré que jo també en porto, de burka, i que lluito perquè sigui cada cop menor, amb menys roba i més exterior. Dir-li que dos ulls són un cor, i aquests en un burka no s'amaguen, només es tanquen per dir prou. Dir-li, que abandoni la desesperança, no tothom prohibeix tot; i que esperi uns dies que potser el món, el de fora, serà més bo, perquè entre una cosa i una altra, entre molts, cada cop la por és menor.
Tinc una altra amiga... que també porta un burka, però aquesta no ho sap. Quan parlàvem l'altra dia anava gairebé desputllada, entre toballoles em deia prop del mar que un parell de dies de dolor, quinze de repòs i tant les dones com els homes en lloc de mirar-la als ulls s'hi queden al bell mig del pit instal·lades...
Cirugies humanes.
Ilustració: Olaf Hajek
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.
Pedro Guerra
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- Endora
- Premià de Mar, Barcelona, Spain
- No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.
Onades amb escuma
- A l'esquerra de la lluita
- Albert Calls
- Ana, la tacita de plata.
- Cinema i filosofia
- El fil de les clàssiques
- El llibreter
- El mar és el camí
- Els dibuixos de Lidia
- Esperando a Godot
- Esther Vivas
- Interseccions
- L'Andreu blog
- L'estil lliure d'en Kimet
- L'hora del lector
- La llave de cristal
- La mirada dels premianencs
- La PePa CaNa
- La Trini
- La veu del roure
- Les homilies paganes
- Llamsches en escabetx
- Martí Rosselló
- Núria
- Penya Bogarde
- Premià de Marx
- Rafel Anguera
- Ramonet 77
- Revista psicoanálisis y estudios culturales
- Revolta global
- Rizomas
- Salt-ter club piragüisme
- Sembrando palabras
- Viñetas y otros menesteres de Jose
- Wineruda
- ZizeK
- Àngel Pagès
Así habló Zaratrustra. F. Niestche.
Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.
LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS
A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.
Antonio Machado
Agraïment a Boris Vian
- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick
- No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos.
Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.
Cucu 1650
Bosc and or a
Lluna d ona da
Escumetes pròpies
- Agenda (1)
- Aigua (1)
- Amistat (5)
- amor i mort (1)
- Art (5)
- Art i periodisme (2)
- Blocs (2)
- cinema (3)
- Comunicació (1)
- Crítica (1)
- Dona (6)
- Dones (1)
- Dubtes (1)
- Ecologia (2)
- economia (1)
- Eleccions (1)
- Eleccions i poesia (1)
- Ensenyament (1)
- esports (1)
- Etica (1)
- Festa major (5)
- festes (2)
- Festival i política (1)
- Fites (1)
- Futur (2)
- ilustració (1)
- Insomnis (2)
- Joves (2)
- justícia (2)
- la primera escuma (1)
- La teoria del caos (1)
- literatura (12)
- Literatura i altres (3)
- literatura i art (1)
- Literatura i cultura (1)
- Literatura i feminisme (1)
- Maresme (1)
- Martí (1)
- Memòria històrica (1)
- memòria. (1)
- Món (1)
- Monarquia (1)
- Mort (1)
- Música (5)
- Nació (3)
- nacionalisme esportiu (2)
- Nadal 2008 (3)
- Nadala 2007 (1)
- Naturalesa (1)
- Normes (1)
- Notícies (1)
- oci (6)
- paisatges (5)
- Papa noel (6)
- Parenoelmania (8)
- Parenoelmania i nacionalisme (1)
- Passions i televisió (1)
- Pobresa (1)
- poesia (1)
- Política (18)
- Política i amor (1)
- Política i esport (1)
- Política i joventut (1)
- Política i literatura (1)
- Política i vacances (2)
- Política rosa (1)
- Premediá (1)
- Premià de Mar (7)
- Premsa (1)
- Religió (1)
- república (1)
- Salut (1)
- Salut i amor (1)
- somnis (1)
- somnis i literatura (1)
- urbanisme (1)
- vacances (4)
- Via Primilia (1)
- Viatges (5)
- Viatges en tren (1)
- Vida (7)
- Vida i administració (1)
- Vida i mort (3)
- Vida i música (1)
- Vida i oci (6)
- Vida i política (2)
- Vida i publicitat (1)
- Vida i transport (2)
- vodevil (2)
4 comentarios:
valent i precís, la metàfora de la ditxosa burka ens retorna com un mirall de les invisibilitzacions constants a que ens sotmet l'imperi de la norma, de la burocràcia, de les mesures restrictives i de les solucions mesquines a una crisi que qui les imposa a creat.
Salutacions des de "Burki"na Fasso de Marx
vos coneixeu Sebald?
Скачать игру Веселая ферма 3 можно у нас.
colpidor..
Publicar un comentario