Ilustració: Olaf Hajek



Lo que hay no siempre es lo que es
y lo que es
no siempre es lo que ves.

Pedro Guerra


martes, 1 de abril de 2008

Pça de l'esperanto

La Pça de l’esperanto de Premià em fa angoixa, una angoixa de pena gran, sense llàgrimes però, amb ingredient amarg, a vegades àcid. És, com la llengua artificial, una plaça expectant que agonitza en la seva pròpia espera; espera de saber-se més que una illa sense aire, sense futur, amb viatgers d’estança ràpida, ella com a demandant de fidelitat, de més gràcia. Malgrat la densitat dels seus pins, excelsa arboleda, veig la presència urbana, en forma d’una onada de ciment irreversible, com cau imaginàriament sobre la seva penombra i fa d’aquell espai una foscor més lúgubre que fresca, més funesta que un presagi de fatalitat, i que obliga a la plaça a tancar-se i invisible, l’obliga a una timidesa forçada, a la renúncia, com les carències del desert, quina paradoxa!

Com una micro-nació sense llengua pròpia, com l’illa de les roses, no descansa per artificial, no riu per esgarrada, mancada per consens o sense; obviada d’alegria i amb una aura de condemna en presó, solitària; tan a prop i tan lluny de l’artèria popular, jau sense erotisme i amb avorrida pobresa, a expenses d’algun pixum com l’únic fem del què alimentar-se; cauta alhora de mirar al cel i no beure aigua, a modus de miratge; destinada des del seu bateig a ser l’artifici d’allò que no pot ser, com la construcció bíblica, frustrada de desitjats encontres...Bones intencions, però com Babel, asfixiades pels propòsits d’expectants paraules. Una illa buida de llum, de nens, de gramàtica.

Cap idioma millor que el silenci? Tots els llenguatges. Canviem-li el nom a la plaça o millor talar-la.

Ilustració: Joe Sorren; Tristeza

2 comentarios:

Marrogant dijo...

Avui m'he topat amb el teu bloc i m'ha agradat, et seguiré llegint i ja t'he lincat al meu per no perdre't la pista.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

a la,plaça de l'ESPERANTO li podriem posar plaça de l'AVECA ja que aquesta associació està molt interessada amb el que passa a la part alta de la vila.

Mi foto
Premià de Mar, Barcelona, Spain
No prescindiria ni de l’amor ni de la literatura. No deixaria mut ni el so de la marmota ni el del violí més pur. No eliminaria ni la flor ni la llamborda que la guarda. No oblidaria el color ni què fos el matís d’aquell gris. No fingiria dolor, pudor, potser sí la mort. No analitzaria sino fos per passió a allò o allò altri. No castigaria, ni anarquia, ni dubte, ni raó, ni tan sols l’oblid. No sabria si fugir si la mar es torna brava. No miraria el riu que no porta aigua, possiblement escoltaria la calma de la basarda. No m’estaria sense tu ni sense aquell altre. Ni sense l’escuma d’aquest dia o d’aquell que ara falta.

Así habló Zaratrustra. F. Niestche.

Cuando tras el naufragio Zaratustra fue devuelto a tierra, se preguntaba cabalgando sobre una ola: "¿Dónde se ha quedado mi destino? No sé a dónde va. Me pierdo a mí mismo”. –Se echa al tumulto. Entonces, sumido en el disgusto, busca cualquier cosa de consuelo- él mismo.


LA VIDA NO ES MÉS QUE L'ESCUMA DELS DIES, DEL TEMPS

A tot allò què pot convertir-se ... en moviment que esclata, en espuma.

Antonio Machado

Antonio Machado
"A las palabras de amor les sienta bien un poco de exageración"

"El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes sino en verlo todo con nuevos ojos, en ver el universo con ojos de otro, de otros cientos, viendo los cientos de universos que cada uno ve." (Marcel Proust).

Que em disculpi la resta...

Agraïment a Boris Vian

- Jamás podré agradecértelo lo suficiente -dijo Chick - No me des las gracias -dijo Colin-. Lo que me interesa no es la felicidad de todos los hombres, sino la de cada uno de ellos. Estracte de conversa. Capítol XV. La espuma de los dias.

Cucu 1650

Cucu 1650
En un minut hi ha molts dies. W.Shakespeare.

Bosc and or a

Bosc and or a

Lluna d ona da

Lluna d ona da
La bruixa i l'extraterrestre